Per les pèrdues que no es poden recuperar,
pels moments de solitud buscada desesperadament,
pels pensaments abandonats voluntariament,
que jo recolliré de tu
esperant el temps de retornar-te’ls.
OBSCURITAT D'ON PROCEDEIXO...
Obscuritat d'on procedeixo,
t'estimo més que no la flama
que el món delimita,
il.luminant
qualsevol cercle,
fora del qual no la coneix cap ésser.
Però l'obscuritat tot ho reté:
visions, flames, animals i a mi,
tal com els rapeix,
homes, potències...
I pot ben ser que una gran força
s'agiti prop d'aquí.
Crec en les nits.
Rainer Maria Rilke
Llibre d’hores
Llibre primer. Llibre de la vida monàstica (1899)
Traducció Joan Vinyoli
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
SÍ A LA MORT
Cada moment és el moment de néixer
I cada instant és l’instant de morir.
D’aquest saber morir vivint vull créixer
Fins al trànsit darrer. Quin nou camí
se m’obre, fosc? Malconeixem l’aquí
i no tenim cap lluc de la tenebra.
Sols sé que sóc un brot agut de febre
no recurrent, i que a la mort dic sí.
Joan Vinyoli
Publica un comentari a l'entrada