Desfer maletes,
enllestir-ho tot,
repasar anotacions
adonar-me’n que manquen creuetes en alguns items
i
-ara bé el més fascinant-
no molestar-me en absolut per la manca de simetria “crucial”.
He viscut i he mandrejat, tot i més, tant que ara mateix em costa continuar...
Això de la vida contemplativa pot arribar a ser un vici.
Això de la vida contemplativa pot arribar a ser un vici.
Seguirem....
PS. Per cert, com us ha anat a vosaltres, benvolguts visitants?
3 comentaris:
Hola Cat!
Doncs sí el retorn és inevitable, però s'agraeix. A veure què ens depara la tardor amb sorpreses...
Un bes!
Elisenda, que trobis el temps meravellós que ara tenim per gaudir de forma total la teva ciutat.
Et deixo una adre"c"a:
arsvirtualis@web.de
Bon viatge!!!
Hola me n'alegre molt de retrobar-te i veig que has retornat molt, molt bé :) Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada