Tell me and I forget, teach me and I remenber, involve me and I learn
Benjamin Franklin, 1706-1790
Dins del silenci i solitud que porten les malalties que d’alguna manera encara et deixen pensar amb certa flexibilitat cercava en un dels tants arxivadors que aneguen el meu cau material per poder preparar una classe de mètodes d’aprenentatge que un grup dels meus ínclits alumnes tindrà la sort de gaudir el proper dimarts, dia regular i fixat per a les nostres cites de delirium didàctic i d’aprenentatge de mètodes. En aquesta tasca de buscar noves fonts, materials i altres eines que puguin trencar les rutines assolides tan meves com la dels meus alumnes em vaig topar amb la dita dalt esmentada.
Cal dir que en l’actualitat els estic convertint en especialistes en la confecció mapes mentals. Així ho demostren fent-ne sobre Egipte i la Grècia clàssica, amb la rigurositat científica que pot tenir un alumne d’onze o dotze anys, i la realitat mostra resultats satisfactoris. Es un mètode que els agrada, els ajuda a concentar-se i els permet de forma lúdica memoritzar paraules claus per poder després desenvolupar extensivament els continguts corresponents.
Me n’adono clarament en els mots expressat per B. Franklin, el perquè de la meva feina i la forma amb la qual la practico. L’ensenyament no és cap carrer de sentit únic.
13 comentaris:
Ets una gran professional, fer aprendre és un art i les eines han de ser les pròpies d'una artista.
Amb el teu permís assajaré aquest camí, doncs els meus mètodes esdevenen caòtics, encara que en el caos sempre hi ha molts alumnes que van fent el seu aprenentatge amb prou estil.
Reb el meu homenatge i consideració per ser feinera, metòdica i ordenada... ben segur que algun dels teus ínclits alumnes et recordarà en passar els anys com una mestressa que li va mostrar coses útils. Kel.
Que t'has refredat? si és així espere que vaja millor...i podríes posar una miqueta més gran el mapa o passar-me'l per correu estimada Arsvirtualis? :) m'agradaria pegar-li una ulladeta i com ja vaig fent-me vellet no veig les lletretes tan menudes ;) bestes
Caram Kel, quant de temps sense llegir res teu. Saps, el caos també té el seu sentit i cal aprofitar-lo encara que segons en quins alumnes no està de més mostrar-los les seves possibles canalitzacions sense trncar massa la seva naturalitat.
Per cert, divendres i dissabte hi ha cita a la sala, si et bé de gust, ja saps.
Joan, no ha estat refredat sinó una "coseta" encara pitjor i que té caràcter crònic, però he après a viure amb ella. "Souvenir" de la meva estada a València, Eps! que no influència per a res els meus bons records.
Si cliques la foto podràs veure el mapa mental amb tot el seu esplendor. Besets!
Vull matisar que vaig tenir un accident viari. Mmmmm....queda aclarat. ;-))
Vaja, espere que ja estigues millor. Aiii que ase que sóc, havía guardat el mapa i clar només m'ixia d'una mida, no se m'havia ocorregut clicar-li :( aixxx
Una abraçada
Això d'intentar ensenyar és tot un repte, tant si els alumnes en qüestió són petits com si són més grandets o fins i tot adults. I tant en un cas com en l'altre cal disposar de recursos perquè aquesta tascta sigui el més profitosa possible. Quins són aquests recursos? Bé, n'hi ha de molts de tipus, però els que a mi més m'agraden són aquells que es basen en l'observació prèvia per després donar pas al que és l'explicació teòrica. I si és de forma lúdica, més encara!
Una besada... i a recuperar-se! ;-)
tasca*
Per a mi, ésser capaç d'involucrar a l'alumne, és el que diferència al professor del mestre. Pel que veig, ets una mestra, Arsvirtualis.
i tant, arsvirtualis, i tant! jo sempre dic que el dia que deixi de notar les papallones abans d'estrenar un curs nou, plego...
Cat, jo tinc una premisa, egoista, cal dir-ho. Si jo no sóc la primera que s'ho passa bé en aquest procès, penso que els que tinc davant meu tampoc poden gaudir massa de la situació. També és veritat que no tots els dies et sents en aquesta dinàmica, però s'ha d'intentar no transmetre el mal humor.
No sols s'ha instruir, sinó també "educar" i això implica intentar saber quina mena de persona tenim al davant, quins interesos té, perquè reacciona o actua d'una o altra forma,què pensa, què sent, què vol... Personalment si em prenc aquesta "molestia" sé que la meva feina docent es veu automàticament alleugerada. Tanmateix no tots els alumnes volen ser "coneguts"; cal respectar llavors aquest desig mantenint un nivell de comunicació humà.
Elisenda, la nit abans de començar l'escola encara em costa conciliar la son i el meu cap li dóna mil i una volta a la seqüència del primer dia i de la primera setmana. Impressiona veure les cares mirant-te. Totes les mirades
concetrades en tu i el cap ple d'espectatives i perspectives.
Publica un comentari a l'entrada