" Wird's besser? Wird's schlimmer? fragt man alljährlich.
Seien wir ehrlich: Leben ist immer lebensgefährlich. ”
Seien wir ehrlich: Leben ist immer lebensgefährlich. ”
Aquestes preguntes les podríem fer nostres. Encara no sé per quin motiu hi ha una tendència ancestral a fer-les sempre que s’acosta aquesta data a la qual li donem tanta càrrega enigmàtica.
Personalment, jo no trobo cap diferència entre la persona que se’n va la llit la nit del 31 de desembre (enguany súperaviat) i la que es lleva el dia primer de gener. El canvi d’any, aquest punt i apart, ve a mesura que l’anem vivint i ens adonem de les evolucions que anem fent.
Personalment, jo no trobo cap diferència entre la persona que se’n va la llit la nit del 31 de desembre (enguany súperaviat) i la que es lleva el dia primer de gener. El canvi d’any, aquest punt i apart, ve a mesura que l’anem vivint i ens adonem de les evolucions que anem fent.
Viure, amb el perill vital que comporta el seu camí.
Us rebo de nou serenament al meu divà.
P.S. Aclariment: "Ens anirà millor? Ens anirà pitjor? Ens preguntem any rere any. Siguem sincers: Sempre és perillós viure la vida."
(Fet el diumenge 15 de gener entre una de les moltes buscades pauses per desgana a seguir corregint)
(Fet el diumenge 15 de gener entre una de les moltes buscades pauses per desgana a seguir corregint)
8 comentaris:
Preguntes amb resposta, sens dubte, però... qui la sap? El "responedor" que les respongui, con "responedor" serà!
Una besada! ;-)
bon* (sí que començam bé l'any, aisenyor!)
Bon any d'en Turrai del bloc Garrofaire.
No puc parlar de la pregunta perquè d'alemany estic a zero.
http://turrai.blocat.com
PD
Els que saben alemany sempe diuen que és molt fàcil. Jo sempre el veig difícil.
Guten Tag!!
No sé si he estat capaç de copsar bé el sentit de la frase —l’alemany per a mi, no és massa diferent del xinès—, però, a mi, em sembla que no s’ha de barrejar la gran veritat de la finitud de la vida, amb les ganes de què mentre duri, hom en gaudeixi al màxim. En quant a la manca de diferències entre el gitar-se del 31 i el llevar-se de l’1, estic totalment d’acord amb tu, Arsvirtualis.
El sentit de moltes festes ja és un esdeveniment empresarial. De fet, els comerciants diuen que han tingut un bon any sempre depenent de les vendes que han fet per nadal. De totes maneres, no és el punt que a mi em molesta, perquè cadascú hauria de saber si es deixa emportar-se per la voràgine consumista o no. El fet és aquesta harmonia humana i en la major dels casos, familiar que s'ha de viure en aquestes dates perquè toca. Aquí és on està erradicat el dolor de molta gent durant aquestes festes.
Segurament, cat. Ara potser te les pots respondre. Un bes.
Bon Any, Garrofaire.
Suposo que tots tenim les notres inclinacions. En particular els idiomes em resulten fàcils, i en concret l'alemany m'agrada i interessa. Tot plegat facilita el seu aprenentatge.
Pensador, cert que s'ha de viure, amb plenitud i segons com també amb intensitat. Tanmateix sempre -suposo que per educació social del que implica un canvi d'any- ens preguntem com serà el que vindrà. A mi no em cal cap canvi d'any perquè la pregunta sense voler i sense que em traumatitzi gens me la faig sovint, tot just pensant ja en la setmana vinent o el dia de demà mateix.
Publica un comentari a l'entrada