Suposant-se sense sentit, veuen com passen els dies davant de fulls blancs que defugen dels seus contactes.
Cansats, es retiren a la cel·la on ningú se n’adonarà de la seva existència.
Ni tan sols quedarà en la seva memòria la caricia d’uns llavis pensants.
3 comentaris:
Permet-me que rescati un dels meus pensaments, per fer-te el comentari.
Si haguessin vingut, les haguessi pogut deixar al menys abandonar-me fulgurantment.
Resum: ha estat una setmana horrorosa.
O tempora, o mores...
Gràcies pel teu pensament deixat. El guardaré.
Publica un comentari a l'entrada