Deures

A petició d’un visitant que vol confirmar si ha fet correctament els deures de traducció, penjaré el text traduït del darrer escrit.

La traducció de la poesia d’en Rilke té un traductor molt especial; és uns els meus poetes de capçalera, Joan Vinyoli, que va aprendre alemany en primer terme per poder llegir els poetes alemanys que li agradaven -en aquest cas Rainer Maria Rilke, com també Friedrich Nietzsche- i posteriorment traduir part de la seva obra poètica al català.

Buidor

El silenci de la buidor acompanya les meves hores. Llargues setmanes, llargs dies, eternes llargues nits. Em manquen els mots i no tinc les ganes de confrontar-me a ells. De sobte, l’aire dins meu s’ha esmunyit. Les forces, ja no les trobo. Tinc els ulls oberts encara i el meu desig seria tancar-los. He tornat a caure de bell nou a l’altra banda del mirall que es desplega davant meu amb fredor i solitud.

De tu, poeta que reposes a la meva tauleta de nit, prenc els mots que manquen. Retorna’m la foscor als meus ulls.

Tu a qui no faig confident
que ploro al llit, de nit, sol,
tu que em fatigues dolçament
bressant-me com un bressol;
tu que no em dius del teu vetllar
per causa meva,
què et sembla de suportar
aquesta set sense treva
que ens magnifica,
sense deixar-la calmar?

Car mira els enamorats
com es menteixen així que
volen dir-se veritats.

Tu sola, tu formes part de la meva solitud pura.
Tu et transformes en tot: ets allò que murmura
o bé un perfum que rera seu res no deixés.
Entre els meus braços, ai, he perdut tantes coses.
No et retingueren mai: per això és que hi reposes
i et tinc per sempre més.


Rainer Maria Rilke
Extracte del llibre Malte Laurids Brigge,1910
Trad. Joan Vinyoli