En aquesta setmana de silenci que encetaré, us deixo a les vostres ments una de les dites alemanyes que més m’agrada i que em convida a imaginar .
Stille Wasser sind tief
Aigües tranquil·les són profundes
Imagineu amb mi!Aigües tranquil·les són profundes
Oferiu-me les vostres imaginacions, pensaments!
Alimenteu les meves, els meus...
7 comentaris:
Imaginem...
Em reconec que no sóc persona de pensaments profunds, per tant, quan intento les fondàries marines no el plaer del silenci, però n'he de sortir corrent per respirar i de bona gana, a l'arribar a la superfície, fer un crit. Un crit que vol dir que he tornar i tot segueix igual.
Chat, avui he tornat al meu bloc després d'uns dies d'absència, i la veritat que no em sento amb ganes d'imaginar. Potser des de "fora" la percepció dels darrers fets del país fan que la vergonya sigui profunda. En fí... no hem deixat mai d'estar a les barricades. Que consti que no pensava contestar-te això...
Des de petita sempre he tingut la sensació que si m'endinsava dins de l'aigua -i ho feia caminant fins no tocar fons- no em podia passar res; que era una manera de tornar als orígens. De gran, i amb plena consciència, m'he deixat arrossegar per les ones amb el cap dins de l'aigua intentant sentir només els sons marins. Sort que sé nedar molt bé, i aguanto!
Berta, els teus mots em fan venir a la memòria de la meva imaginació una platja de moda amb tota una fauna per ser "dignament" observada. Jo com sempre: amb gorra i ulleres de sol, un llibre per aixecar de tant en tant la vista. M'apunto!
Només passava a tornar-te la visita i a deixar-te un petó (o un mos), però m'ha sorprès —molt agradablement— la teva iniciativa del Cavall de Troia.
Gràcies per seure una estoneta al meu divan, i si no et fa res deixa'm el petó i el mos. De llop encara no n'havia passat cap...
Per cert, què et sorpren de la meva inciativa en concret? Ja em diràs.
Publica un comentari a l'entrada