Avui he anat a la meva llibreria. Feia temps que no ho feia, em faltava la Muse, aquella tranquil.litat envoltada d’harmonia que fa que el passejar entre prestatgeries i mostradors sigui un agradable acord amb mi mateixa. M’agrada l’ambient que respiro quan hi sóc, i la calma amb la qual puc mirar la literatura que es presenta oberta a ulls àvids.
Me n’he adonat de com havia passat el temps quan el llibreter m’ha donat la benvinguda dient-me que s’havia estranyat de no haver-me vist regularment aquest darrer any. Jo li he contestat amb un somriure que ell ha entès.
I he trobat el que no havia anat a buscar, un llibre d’un autor que poc a poc ha anat guanyant-se un lloc en la meva prestatgeria i en la meva persona: Maarten ‘t Hart.
‘t Hart va néixer el 1944 a Maassluis (Països Baixos), fill d’un enterramorts i criat en un estricte calvinisme que l’ha abocat a declarar-se ateu convençut. Va estudiar Biologia-Zoologia a la universitat de Leiden especialitzant-se en Etologia. Va doctorar-se amb una tesi sobre el comportament de les rates. No deixa de ser interessant, si pensem l’aspecte fortament social que tenen aquests animals dins de les comunitats que formen. Ha estat professor de la mateixa facultat. A partir del 1971 comença a publicar de forma més o menys tímida. Els seus llibres tenen un deix autobiogràfic, com un intent de trobar un pacte amb els fantasmens desplegats durant l’infantesa i que, de vegades, fan camí, costat a costat, durant tota la nostra vida. Els temes que tracta són la música clàssica –se’l considera un especialista no-professional d’en Johan Sebastian Bach-, el desamor i la natura. Ah, i clar, aquesta educació calvinista que l’ha acompanyat des dels primers moments de la seva vida. Observador fi i delicat de tot el que té al seu voltant; en la seva prosa, a cops poètica, abunda la descripció detallada d’aquells paisatges holandesos que s’allarguen fins morir en l’horitzó i d’aquelles persones que ell coneix i observa diariament.
El llibre que he comprat és de l’any 1979, i el títol traduït de l’alemany és Déu va en bicicleta. L’original es titula: De aansprekers. És una història en la qual ‘t Hart relata els últims moments de vida del seu pare, de la seva confrontació amb la mort, per al qual res nou era ja que per ofici la va tenir present diariament. De les relacions pare-fill, que malgrat la duresa religiosa de l’educació rebuda, deixen un pensament ple d’amor tot i recordant aquella protecció que l’autor de petit va interpretar quasi divina quan el seu pare el portava a sobre de la barra de la seva bicicleta.
És un autor que aconsello llegir, per la seva sensibilitat melangiosa, realista i humana.
Me n’he adonat de com havia passat el temps quan el llibreter m’ha donat la benvinguda dient-me que s’havia estranyat de no haver-me vist regularment aquest darrer any. Jo li he contestat amb un somriure que ell ha entès.
I he trobat el que no havia anat a buscar, un llibre d’un autor que poc a poc ha anat guanyant-se un lloc en la meva prestatgeria i en la meva persona: Maarten ‘t Hart.
‘t Hart va néixer el 1944 a Maassluis (Països Baixos), fill d’un enterramorts i criat en un estricte calvinisme que l’ha abocat a declarar-se ateu convençut. Va estudiar Biologia-Zoologia a la universitat de Leiden especialitzant-se en Etologia. Va doctorar-se amb una tesi sobre el comportament de les rates. No deixa de ser interessant, si pensem l’aspecte fortament social que tenen aquests animals dins de les comunitats que formen. Ha estat professor de la mateixa facultat. A partir del 1971 comença a publicar de forma més o menys tímida. Els seus llibres tenen un deix autobiogràfic, com un intent de trobar un pacte amb els fantasmens desplegats durant l’infantesa i que, de vegades, fan camí, costat a costat, durant tota la nostra vida. Els temes que tracta són la música clàssica –se’l considera un especialista no-professional d’en Johan Sebastian Bach-, el desamor i la natura. Ah, i clar, aquesta educació calvinista que l’ha acompanyat des dels primers moments de la seva vida. Observador fi i delicat de tot el que té al seu voltant; en la seva prosa, a cops poètica, abunda la descripció detallada d’aquells paisatges holandesos que s’allarguen fins morir en l’horitzó i d’aquelles persones que ell coneix i observa diariament.
El llibre que he comprat és de l’any 1979, i el títol traduït de l’alemany és Déu va en bicicleta. L’original es titula: De aansprekers. És una història en la qual ‘t Hart relata els últims moments de vida del seu pare, de la seva confrontació amb la mort, per al qual res nou era ja que per ofici la va tenir present diariament. De les relacions pare-fill, que malgrat la duresa religiosa de l’educació rebuda, deixen un pensament ple d’amor tot i recordant aquella protecció que l’autor de petit va interpretar quasi divina quan el seu pare el portava a sobre de la barra de la seva bicicleta.
És un autor que aconsello llegir, per la seva sensibilitat melangiosa, realista i humana.
3 comentaris:
Així com qui no vol la cosa em vénen dos desigs: un, ser llibre; l'altre, fer-me amic del fill de l'enterramorts.
Així com qui no vol la cosa em vénen dos desigs: un, ser llibre; l'altre, fer-me amic del fill de l'enterramorts.
I jo sé que arribaríeu a ser-ho. Hi ha coses que tenen la seva evidència.
Publica un comentari a l'entrada