... va assolint la meva nova llar un aspecte que convida a estar-hi i ser-hi. Fins ara la meva vida tenia una sistemàtica ben entrenada, després de tornar de la feina, buidar, classificar, pensar on col·locar els mil i un estris que m'han acompanyat i la fase final d'endreçar-los. La meva memòria era la que em portava al camí del dormitori i un cop allí caure com una pedra al llit on segurament el meu subconscient continuava buidant, classificant, endreçant...
Molts de cops he pensat si no hauria estat millor no haver agafat res, haver fet una foguera més que simbòlica o un mercat de puces, tot i tenint com única finalitat començar des d'un nou principi. Tanmateix, i sense saber-me una fetitxista incontrolada, no he tingut el valor de fer-ho i és que el fet de pensar que hauria de comprar de bell nou els llibres que fins ara he „recol·lectat“ em va fer tornar sobtadament a la realitat.
6 comentaris:
Millor no fer fogueres ara que ve l'estiu ... que encara et cardaran una multota!!!
A més, hem d'anar endavant però sempre guardant allò del camí recorregut que ens faci recordar que tenim una història!
Petonets
Sembla ben bé que se t'ha de felicitar i donar-te l'enhorabona!
Tema fogueres. M'ho apunto com una possibilitat. Sona molt bé, però jo no ho he fet mai.
Ara, de cremar llibres, ni parlar-ne! No els tens guixats?
Ei, i sigues ben retornada al blog (o en normatiu és un bloc?). No importa, benvinguda igualment.
Costa de buidar totes les caixes! Segur que estan plenes de bons records.
Has trobat la brúixola?
Pep, amb l'aigua que ens cau cada dia no patirem cap sequera i això que no esmento les temperatures "tropicals" que "patim", d'entre els 11 als 16 graus. Jo encara no he tret les xancletes de l'armari.
Un juny ben curiós, a fe!
Petonets!
Hola Albert!
Diuen que el foc purifica...faré un acte dé i no empraré la meva tendència empirista de provar-ho tot.
Sabies que sempre dato els llibres amb la ciutat de compra?
Amb això de blog o bloc sembla que ja s'han decidit i el nom correcte és un mot siglat DIP (Diari Interactiu Personal). Ganes de ser correctes...
Una abraçada !!!
Benvingut al meu divan, stent!
Costa buidar-les, costa, però fa bo trobar-se amb els objectes estimats que han esperat tan de temps a sortir a la superfície de nou.
Per cert, hummmmm....això de la brúixola ja m'ho explicaràs, oi?
Fins un altre cop!
Publica un comentari a l'entrada