Respecte l'article que avui ha publicat a la secció de cultura el diari de més tirada de la ciutat de Colònia: el Kölner Stadt-Anzeiger.
El seu corresponsal des de Madrid, el senyor Ralph Schulze, és un vell conegut pels seus escrits on el populisme i la deformació de la realitat són una bona part dels seus continguts. Tanmateix en l'article d'avui aquest “corresponsal” ha demostrat fins a quin punt li interessa informar als seus lectors. L'article presenta la seva part més demolidora i de forta càrrega negativa en els seus primers paràgrafs per a “suavitzar” en els posteriors el seu to. Així que els lectors ja tenen un bon (pre)judici vers el nostre país. Com a referència d'altres diaris, l'autor sols esmenta El País.
Si aneu a la web del diari no podreu veure la foto que il·lustrava l'article. La violència d'acció que es presenta a la foto és la que inaugura l'escrit extrapolant-la al món de la llengua i cultura catalanes. La foto presenta una manifestació independentista a Girona on en es veuen les fotos del rei i de la reina penjats “a la Felip d'Anjou” així com una bandera estelada, dos nois amb la cara tapada en un primer pla i més gent a cara descoberta en un segon pla. La foto és de Actionpress. L'escrit que acompanya la foto -també del mateix corresponsal- diu amb un alemany no massa galdós:
“ Antimonàrquics protestant fa pocs dies a Girona amb dràstics i simbòlics mitjans contra la visita del rei Juan Carlos, al qual no accepten com a tal. “
Us tradueixo el segon paràgraf. Després teniu tot l'article en alemany.
“Nosaltres no som Espanya”
Cultura Catalana - Convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007
...
“ Amb les mateixes ganes de provocació es presenta el món de la llengua catalana com convidat d'honor a la Fira de Frankfurt, la qual obrirà les seves portes el 9 d'octubre. Sols han estat escollits dins del programa oficial per a representar aquesta petita cultura en la Fira del Llibre més gran del món autors que escriuen en català. Aquesta delimitació lingüística, que per part del Govern Regional es catalogada com “l'única i universal literatura de Catalunya”, provoca discussions ja abans de començar la Fira. “La literatura catalana sols estarà representada per la meitat dels seus millors autors a Frankfurt” , es queixa el diari amb més publicació d'Espanya, "El País". O fins i tot amb menys de la meitat: La majoria de autors catalans del present que tenen èxit al mercat internacional escriuen exclusivament en espanyol. Sobretot i en especial l'autor de best sellers Carlos Ruiz Zafon (...) les arrels del qual són a la capital, Barcelona. El fet que Zafon i altres “espanyols” catalans com Eduardo Mendoza (...) siguin presents a la Fira malgrat tot, es d'agrair a aquelles editorials alemanyes que de fa temps donen suport a aquests autors catalano-espanyols. “
(...)
Ara ja sabeu quina imatge presenten alguns corresponsals estrangers des de Madrid sobre Catalunya , la seva llengua, la seva cultura i la seva gent.
10 comentaris:
Arsvirtualis, amb el teu permís i després d'haver llegir el teu comentari en el meu bloc, he penjat el mateix article amb uns comentaris al respecte. No tinc paraules. Quina mandra que fot tot plegat!
Hola Ferran,
Jo he enviat un correu a les redaccions de l'Avui i de Vilaweb. Com molt bé deies en la teva resposta al meu comentari, s'ha de fer encara molta pedagogia, tanmateix aquèsta no serveix de res en alguns casos perquè aquestes persones opten i prefereixen continuar pensant que la seva informació i visió dels fets és l'única i vàlida.
Hola Arsvisualis,
Precisament t'anava a recomenar el bloc d'en Ferran, un altre català en terres germàniques. Ara bé, quina sorpresa tan agradable quan he vist que ja heu tingut contacte. Una altra sorpresa agradable ha estat la del bloc de les seves cròniques berlineses.
Doncs res, que només em queda per dir que m'ha agradat el teu bloc i que el seguiré amb interés.
Un salut des del Maresme
Em plau que t'hagi agradat i et convido a passar i seure al meu divan sempre que vulguis.
Jo també diumenjarè!
Salut des de Colònia
Indignant, cansat i amb poc optimisme que canviï el que sembla més mala fe que subjectivitat. Portem anys de pedagogia, d'explicacions a tot arreu i no em sembla que s'hagi avançat gran cosa. A més, intentar explicar un país em sembla una feina difícil: els catalans som, els catalans tenim, els catalans venim, els catalans anem... Més fets i menys paraules.
Dec tenir l'hora tonta, ara.
Estic casat amb una alemanya i estic cansat d'explicar als amics i parents què és Catalunya i què representa per a nosaltres la nostra llengua i cultura. El que no entenc és perquè els corresponsals alemanys no fan articles sobre el nacionalisme espanyol i la demagògia del PP, emisores com la COPE, diaris com el Mundo, la Razón i l'ABC (llegiu-los i veureu) i com aquests mitjans, a base de repetir mentides de manera sistemàtica (com feia en Goebbels), estan creant una autèntica catalonfòbia arreu de l'Estat Espanyol. Això és el que en realitat és preocupant. Salutacions des de St. Vicenç de Montalt
Pere i Enric, permeteu-me que us contesti als dos amb un comentari conjunt.
Jo visc immersa de forma total dins d'un món purament germànic, on els meu orígens es redueixen a una anècdota familiar i social fins a cert punt però intento generar una activitat que pugui fer entrar la cultura i la llengua del Països Catalans al meu païs d'acollida. No és una tasca fàcil, i ara mateix no entraré en detalls. Per sort hi ha un grup d'alemanys que ens fan costat i col·loraboren a partir del seu temps personal, lliure i de franc en fer conèixer el nostre païs.
Tanmateix una de les dificultats que nosaltres tenim en la nostra tasca és la manera com es presenta Catalunya per sí mateixa a fora. Des de l'exterior ens adonem que la classe política catalana i alguns sectors de la societat catalana estan massa concentrats mirant-se el seu propi melic. Totes les discusions, accions i projectes no s'inicien sota la perspectiva de creure que som un país, sinó sota el servilisme vers Espanya i creant la polèmica i el greuge comparatiu amb el país veí. Ens falta mostrar en les nostres accions aquell criteri determinat que ens ha de donar la seguretat amb nosaltres mateixos i amb les nostres actuacions.
La realitat és una altra, lamentablement: a Alemanya, com a molts de llocs de la resta d'Europa, la gran majoria de la gent no pot ni vol entendre aquestes polèmiques internes. No hi ha cap mena d'interès.
Si continuem pensant i actuant de la forma que fins ara s'està fent no serem mai un "país normal" i fora de les nostres fronteres no ens escoltaran seriosament ni ens podran acceptar amb respecte.
Quim, mil gràcies pels comentaris afalagadors :-)
Ars, completament d'acord amb el teu punt de vista. També amb el Pere i l'Enric. És fatigant, tot plegat, però temo que no ens queda altra que seguir lluitant. Si no ho fem naltros, segur que Ebre enllà no es prendran precisament la molèstia...
Salutacions des de Sant Vicenç de Montalt. Un altre article/reportatge indignant el trobareu a: aspekte@zdf.de, sota el nom de Sprach Nationalismus;l'autor és un tal Florian Borchmeyer que, pel que he pogut veure a la xarxa, és el típic corresponsal que, des de Madrid, dóna una informació totalment deformada. No hi ha res a fer.
Hola Enric,
A què ja sabem de quin "ull està cec" el segon canal alemany?
No em ve de nou, francament.
Publica un comentari a l'entrada