bon any !

uli stein

frohes neues Jahr!

... per tots vosaltres, els meus visitants que participeu en aquestes petites converses sincopades, que llegiu en silenci, que deixeu els vostres pensaments, que passeu de llarg...

Els finals sempre ens porten davant d'aquella porta que ens obre a l'estança que ens convida a fer balanç del que hem fet i hem estat, o no hem fet i tampoc estat. Poc després l'abandonem plens de bones intencions i il·lusions i amb un bagatge de projectes -uns nous, d'altres vells però sense estrenar- que sols esperen que els puguem fer realitat en les millors condicions de felicitat.

Doncs això, que no se'ns trenquin les copes i puguem gaudir del seu contingut!

Tanca els ulls...

Records atrapats dins la memòria.

Sensacions marcades en la sorra.
Escuma que esmuny carícies.
Remor que ofega espasmes.

Adormits resten els pensaments en el bressol del passat.

quarta espelma...

Wir sagen euch an den lieben Advent!
Sehet, die vierte Kerze brennt!
(...)

Text : Maria Ferschl
Música: Heinrich Rohr

Amb la quarta espelma s'acaba l'advent i el Nadal davant les nostres portes i de fet ja forma part del passat més recent. Malgrat que el dijous vaig començar oficialment aquestes vacances, avui és el primer dia de temps de descans després de portar els nens a assajar una mena “de Pastorets”, de practicar amb ells les parts que havien de cantar, així com de cosir els respectius vestits i sense oblidar-nos dels preparatius gastronòmics referents d'aquestes dates.

“Hallo Jesus” així es titula l'obra. És una obra de Nadal composta per Peter Bares amb text d' Uli Heuel. Peter Bares és uns dels més admirats i reconeguts compositors de música sacra i organistes que actualment hi ha a Europa. En concret aquesta obra dodecafònica la va compondre per a veus infantils, sent l'orgue l'únic instrument que acompanya les veus. Des de fa anys, una part important de l'espai lliure de l'església de Sant Pere es converteix la tarda del 24 de desembre en un gran escenari on els nens canten aquesta obra i els animals (enguany una cabra, una vedella, una ovella i quatre gallines) els fan en certa manera el cor. Quatre “àngels” amb flauta es despengen des del sostre de l'edifici anunciant amb la melodia de les seves flautes el naixement del Jesuset de carn i ossos (sempre hi ha un nou nat en el cercle dels participants!). També hi ha un parell de soldats que en un moment de la representació i a manca de bou i de ruc, han de posar-se les seves caretes. M'estalvio la possible interpretació del fet.

Per a mi i pel meu agnosticisme militant és un esdeveniment divertit i reservat pel record d'infantesa dels meus fills, el quals hi participen amb il·lusió i hi van amb ganes, tot i sabent la posició crítica de la seva mare. Tanmateix he de reconèixer que el Pater Mennekes té una forma diferent de mostrar aquests fets bíblics que a mi de petita em van ofegar. Així he descobert que l'Arcàngel Gabriel era una mena de ginecòleg que sense fer cap ecografia va poder dir-li a Maria que estava embarassada. La classe de catequesis té dues columnes d'aprenentatge: la música (els nens entren a formar part del cor infantil i tenen alguns d'ells el seu primer contacte amb música contemporània, en concret la dodecafònica) i la pintura (plasmar plàsticament escenes bíbliques explicades a partir del “Zittauer Fastentuch”). En cap moment entren els components “típics religiosos” que molts de nosaltres hem viscut dins de la nostra asfixiant educació religiosa.

Dins d'aquest cànon d'acceptació, observo i penso que aprendre aquests fets són importants i formen part de la cultura i de la nostra història. Després són lliures d'opinar i creure.

Tercera espelma...

Wir sagen euch an den lieben Advent.
Sehet, die dritte Kerze brennt.
Nun tragt eurer Güte hellen Schein
weit in die dunkle Welt hinein.

Text : Maria Ferschl
Música: Heinrich Rohr,

Heus aquí la tercera espelma i sembla que fins arribar a encendre-la han passat algunes coses.

Per exemple aquesta nova idea encadenada dels blocs solidaris. Primer he hagut de llegir la definició i la raó del seu perquè, ja que en una primera instància no em quedava massa clar en què havia estat jo -de sobte- solidària. Ho dic perquè darrerament amb la meva pujada misantropia defujo de la gent com el dimoni de l'aigua beneïda. Ara ja ho sé, com també sé que he tornat a demostrar-me aquesta sospita meva de la “tardança innata” que m'acompanya des de que recordo -que ja és una proesa de vegades- que puc recordar. Res que he fet tard per poder continuar la cadena d'aquests set blocs que han de fer-la d'alguna manera infinita i em fa l'efecte que jo em convertiré en una mena “d'anella perduda”.

De fet en tinc per aconsellar, encara que intueixo que són pocs addictes a aquesta mena de jocs. Tanmateix ho faig i us aconsellaria que féssiu un tomb per aquests blocs que us esmento: amb elements críptics que no deixen clar la confusió, amb melodies simfòniques i filharmòniques, amb una dosi simbiòtica d'ironia i cinisme, amb realisme elegant, amb la invitació a pensar i reflexionar, amb informacions pels desinformats.... Tots ells mereixen més d'una lectura.

Eumolp
tacet
fusteria de text
l'efecte Jauss
tinta xinesa
horitzons inesperats
onanar.cat

I amb aquest llistat he complert amb la meva missió indicada en la tercera estrofa de la nadala.

Segona espelma...

Wir sagen euch an den lieben Advent.
Sehet, die zweite Kerze brennt.
So nehmet euch eins um das andere an,
(...)

Text : Maria Ferschl
Música: Heinrich Rohr,

La segona setmana d'advent ha estat una setmana de prendre la iniciativa d'ofensiva. Un cop acordat que a la classe on hi sóc tutora hi ha un cas de bullying amb amenaça física, hem començat la meva cotutora i jo les tasques d'interrogació d'aquells alumnes els quals ens mereixen confiança. Durant el dia la normalitat en les nostres relacions i contactes regna per damunt de tot. Al vespre mà de telèfon per a concretar l'hora i el lloc de trobada per poder parlar de forma anònima. Res fa entreveure la vida paral·lela que hem obert entre nosaltres.

Però si us pensàveu que amb això n'hi ha prou per posar denuncia, aneu equivocats. Tampoc és que calgui esperar a què l'alumne-víctima es suïcidi o sigui traslladat a l'hospital per l'atac en potència al qual està exposat. Cal tenir proves concretes i aquestes sols poden venir amb testimonis.

Parlar amb alumnes d'aquest tema i d'altres en els quals han de dir noms de companys és complicat, complexe i molt delicat. La moral d'aquesta edat i els seus valors ètics fan que no vulguin sentir-se delators encara que en siguin conscients que es fan còmplices. En la majoria dels casos no accepten aquests comportaments però els manca l'empenta final de valor que els animi a dir el que voldrien dir i actuar de la manera que els diu la seva consciència. En alemany hi ha un mot que s'ajusta com cap altre que jo conegui a aquest comportament passiu de grups socials: Mitläufer, que vol dir tan com “aquell que corre amb mi, que acompanya”. Les traduccions d'aquesta paraula no arriben a ser tan precises i contundents com el joc de mots que componen aquest vocable. És comprensible que sota aquesta letargia social els que tenen la sensació de dominar passin a l'acció acumulant víctimes al seu pas per la vida. Quin joc més infantil és arribar a ser dictador...

Els nostres alumnes han mostrat valor i han declarat i fins i tot signat després d'haver-los llegit l'escrit. Aquest testimoni quedarà anònim fins que altres instàncies considerin altres possibilitats. A hores d'ara ja sabem qui són els actors d'aquesta esperpèntica obra dramàtica i quin modus operandi tenen ells i d'altres que actuen de mercenaris seus vinguts d'una altra escola per aplicar les seves finalitats. Ara podrem actuar i amb tot el material que disposem passarem a la segona instància: la policia i benestar social.

Qui vulgui dominar tenint com a base sols el diàleg de l'amenaça i la violència, ha de saber-se veure a l'altra banda del mirall i experimentar la sensació de ser-hi i potser restar-hi.

Primera espelma...

Wir sagen euch an den lieber Advent
Sehet, die erste Kerzen brennt!
...

Wir sagen euch an den lieben Advent, 1954
Text : Maria Ferschl
Música: Heinrich Rohr

Avui ha començat el primer diumenge d'advent, diumenge de comerços oberts. Un any més s'ha trencat aquella tranquil·litat determinada per un temps climàtic que convidava a recollir-se. El consum avança any per any amb passes de gegant i trenca les darreres resistències humanes. El consum ja ni es nota perquè en un temps molt llunyà es va instal·lar definitivament en el nostre més intim entorn.

No ho critico pel fet religiós, ni pel fet tradicional, però amb el pas del temps he arribat a la convicció que aquesta vida nostra exterior, que penetra subtilment en el nostre interior creant necessitats falses i irreals, només ens fa sentir insatisfaccions i sensacions d'infelicitat continua. La nostra ment s'acull al moviment perpetu d'impulsos sense poder gaudir ni per un instant d'aquell aïllament tan important que ens ajuda a discernir i triar el moment de calma, serenitat i harmonia que ens porta al nostre equilibri.

Set dies té la setmana. Set dies plens d'andròmines i buits -en molts dels casos- del simple i senzill sentiment de no voler fer res, de sols voler estar-hi i ser-hi.