Sí, ja sé per entendre el poema que us vaig dedicar l'entrada anterior cal fer ús d'un traductor o saber alemany. Interessant és saber com sona una llengua, i respecte a l'alemany molta gent té prejudicis perquè el considera brusc, sec i poc -o no gens- melodiós. Per a mi és una llengua apassionant, sensible, amb la qual s'han escrit i cantat els "Lieder" més intensos i més arrelats al sentiment humà.
Deixeu-vos ara transportar per aquestes sensacions, en aquest cas dolces, amb la melodia i la veu d'un infant.
Deixeu-vos ara transportar per aquestes sensacions, en aquest cas dolces, amb la melodia i la veu d'un infant.
4 comentaris:
preciós...sublim...gràcies! respecte a l'alemany...són tòpics que molts tenen arrelats irracionalment....
És cert Elvira. Els tòpics com moltes altres coses i fets, comencen on acaba la lògica. M'alegra que t'hagi agradat. És un text, una melodia i una veu que reconforten i ens fan poder creure, si més no per un moment, que tot va bé.
Sí, deixem els tòpics i els prejudicis idiomàtics.
La veritat és que no he entès ni un borrall de la lletra, però sona preciós. Gràcies, Ars.
Estic d'acord. El meu prejudici personal és la'lemany com a llengua feta per a la música, per a ser cantada. Clara, harmònica, sensual...
Publica un comentari a l'entrada