Arnheim 2008 - (ego)
Viatge iniciàtic
Descoberta de tu,
de la ciutat al teu costat,
passejant, copsant els seu sorolls,
traginant amb la seva gent.
Ignorem.
Descoberta del silenci
de la nostra abraçada,
de l’aïllament del nostre bes,
del bescanvi promès en la distància.
Cerquem.
Descoberta de l' àmbit
ancestralment intuït,
de les sensacions reconegudes,
dels mots desgranats en el pensament,
que transpuen i cisellen la nostra pell.
Explorem.
La roda de la fortuna
6 comentaris:
Das Schicksal kommt zurück... i amb descobertes iniciàtiques ben profundes. Willkommen zurück!
Ferran, a poc a poc, els núvols em van deixant veure qui hi ha al seu darrera. Ich habe wieder Lust zu schreiben. Danke!
M'alegro que tornis a aparèixer amb aquest viatge iniciàtic...la roda de la fortuna ens fa molta falta!
Gràcies per la rebuda Elf, i sí, és cert haurem de mirar cap a on marca la roda de la fortuna.
No només els núvols que s'esvaeixen, també les paraules ens ajuden a descubrir qui o que hi ha en la seva arrel. Un poema bellíssim! I ben tornada al bloc, ens agrada llegir-te!
Gràcies, Ricard. Mai vaig marxar, sols que passava de llarg...
Publica un comentari a l'entrada