Dreta,
braços allargats,
ulls oberts,
braços allargats,
ulls oberts,
invoco el buit
del nucli de les coses
en la foscor de la nit.
- Temps de comiat
acosta’t a mi,
difumina el meu ser
en el somni perdut
del pensament
d’aquells
em saben -
Ulls tancats,
braços caiguts,
cos abatut,
invoco el silenci
dels oblidats
en l’ambigüitat de la nit.
2 comentaris:
Invocacions, comiats, silencis. Per sobre de tot, sempre, memòria.
La memòria és el que resta de nosaltres, abans i després. Un bes
Publica un comentari a l'entrada