dimecres, de juliol 20, 2005

La roda de la fortuna (III)

Memòria

Dreta,
braços allargats,
ulls oberts,

invoco el buit
del nucli de les coses
en la foscor de la nit.


- Temps de comiat
acosta’t a mi,
difumina el meu ser
en el somni perdut
del pensament
d’aquells
em saben -


Ulls tancats,
braços caiguts,
cos abatut,

invoco el silenci
dels oblidats
en l’ambigüitat de la nit.

2 comentaris:

Eumolp ha dit...

Invocacions, comiats, silencis. Per sobre de tot, sempre, memòria.

arsvirtualis ha dit...

La memòria és el que resta de nosaltres, abans i després. Un bes