No han estat 40 anys vagant pel desert, ni 7 pel Tibet, però sí vora un mes per les xarxes germàniques. Res, que ja torno a estar-hi instal.lada i vaig recol.locant els diferents mobles al seu lloc.
Això d'estar ben instal.lada és un dir; diguem que tinc un bon sostre... Fa dues setmanes em sentia com en un camp de refugiats amb excès d'equipatge, ara em sento com en un laberint d'un jardí anglès, sols que en llocs de plantes jo tinc caixes. ;-))
hola de nou, ja ets a "casa" i ara a "recolonitzar" l'espai, pacientment i endreçar tots els artilugis, mobles, estris de cuina, roba, connexions,... i si tens temps per veure les salutacions, aquí va aquesta...
RdM... ja saps que tinc una certa pràctica respecte a "recolonitzar". G A veure si ens trobem per la xarxa -entre caixa i caixa- i ens expliquem les noves. Una abraçada.
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.
Ausiàs March (1397 - 1459)
Alter ego
Entendre les coses que ens envolten és la millor preparació per comprendre les coses que hi ha més enllà (Hipàtia d'Alexandria)
11 comentaris:
Espero que no siguin 40 anys vagant pel desert, ni 7 anys pel Tíbet ...
Sí, ho sé, m'he llevat peliculero, avui
Un fort petó
PD: Colta ... i a on vas?
Hola!
No han estat 40 anys vagant pel desert, ni 7 pel Tibet, però sí vora un mes per les xarxes germàniques. Res, que ja torno a estar-hi instal.lada i vaig recol.locant els diferents mobles al seu lloc.
Per cert, he anat a un km i mig d'on hi era...
Petonet!
Òndima!!!
Jo quan vaig canviar de pis vaig anar a 30 metres d'on vivia ... encara no em superes, jejejejejejeje
Benretrobada de nou!!!
Petonet!!! Que no vol dir que la resta de petons siguin bruts, clar
Ja estàs ben instal·lada?
Això d'estar ben instal.lada és un dir; diguem que tinc un bon sostre... Fa dues setmanes em sentia com en un camp de refugiats amb excès d'equipatge, ara em sento com en un laberint d'un jardí anglès, sols que en llocs de plantes jo tinc caixes. ;-))
hola de nou, ja ets a "casa" i ara a "recolonitzar" l'espai, pacientment i endreçar tots els artilugis, mobles, estris de cuina, roba, connexions,...
i si tens temps per veure les salutacions, aquí va aquesta...
Et planyo, noia,...Si jo he de pensar a fer caixes...em tiro al riu de cap!
Benvigut i ben rebut, veí!
Pel meu consol em queden sols 27 caixes comptades fa uns minuts, res si considerem que en tenia 152...
RdM... ja saps que tinc una certa pràctica respecte a "recolonitzar". G A veure si ens trobem per la xarxa -entre caixa i caixa- i ens expliquem les noves. Una abraçada.
Les migracions són moments perillosos, sense un cau on refugiar-s'hi. Compte amb les mossegades de depredradors oportunistes.
Ja em fa bo que tinguis consideració amb mi; penso ja en el teu consell.
Publica un comentari a l'entrada