Es stand eine Frau allein
Es stand eine Frau allein
und schaute über die Heide
und wartete auf ihren Geliebten.
Da sah sie einen Falken fliegen.
"Wohl dir, dass du ein Falke bist,
du fliegst wohin du möchtest!
Du suchst dir im Wald
einen Baum, der dir gefällt.
So habe ich es auch gemacht;
ich suchte mir einen Mann aus,
den erwählten meiner Augen.
Darüber sind schöne Damen neidisch.
Ach, warum lassen sie mir meinen Geliebten nicht,
ich begehrte doch auch keinen ihrer Lieblinge."
Dietmar von Aist (* vor 1140; † nach 1171)
10 comentaris:
Sort de la miniatura, amiga. I de la meva dilatada miltància al rengle dels ingorants... Amb tot, no dubtaria ni un moment de la bellesa de les paraules i de l'encert de la tria.
Dona, falcó, estimat, llibertat, esperar, estimar, desitjar, lamentar.
les tràgedies solen ser belles i l'amor sempre en té de les dues coses de bellesa i de tragèdia ... pel que he pogut entendre de la traducció literal de l'alemany al català i per l'impressió del dibuix :)
Els verbs! Sobretot, els verbs!
"Touchy", diria. M'ha agradat molt.
Sobre l’existència divina, en tinc —com en moltes d’altres coses també— els meus seriosos dubtes. Ara, d’una n’estic del tot segur, i és de què vista la dificultat de la resta d’idiomes, si algun déu existeix, aquest no pot ser d’enlloc més que català.
Ah! i a sobre, a l'hora de distribuir-los —els idiomes— devia estar bastant emprenyat amb els alemanys, pobrets. ;-)
Ei Ars, que vas molt liada?? :-)
Records!
Missatge col.lectiu: S.O.S.
Estic super "embolicada"..., disculpeu-me! Però que consti que respiro, això sí, per inèrcia.
Ara m'has tret un pes de sobre. Buf! Petonet, treballadora.
Bé, bé... ara al menys ja sabem que estàs bé.
Bis bald!
Publica un comentari a l'entrada