13 de novembre de 2009Immensament tristos,
ho esperàvem,
però no pensàvem que arribés aquest dia.
Enyorem no saber-te amb nosaltres...
SE'NS HA INDIGESTAT EL CREMAT...
Fa 10 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Codex Mannesse, 1300, Konrad von Altstetten
Alter ego
Entendre les coses que ens envolten és la millor preparació per comprendre les coses que hi ha més enllà (Hipàtia d'Alexandria)
Acotacions
-
-
-
Del treball a la política.Fa 1 setmana
-
-
Doncs aixòFa 4 setmanes
-
-
-
ComiatFa 2 mesos
-
Un dia a SineuFa 3 mesos
-
62 anys. Envellir. EmbellirFa 4 mesos
imperatius categòrics
8 comentaris:
Sap greu encara que se sàpiga o intueixi. I fa pena. Avui ha fet un mes que va morir una amiga meva. T'envio el meu condol sincer.
Gràcies.
Ho direm amb una veu prestada:
SOTA LA PLUJA
Sota la pluja,
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.
Sense recança miro
com el meu pas s'esborra.
Salvador Espriu, Les hores.
Bes.
No sé què dir...
Permet-me que et regali un pensament que vaig penjar ja fa molt de temps: La mort no ha d'espantar a qui la rep, sinó a qui la pateix.
Tu ara la pateixes. Una abraçada de les que reconforten.
És sempre així. Es pateix la separació definitiva, no poder-se comunicar, intercanvir, veure's, abraçar-se, enfadar-se... Els que restem estem obligats a recordar i enyorar.
Ars, lluny de pretendre frivolitzar, puc mirar de donar una petita volta als fets i mirar d'ajudar-te que els visquis d'una altra manera? Es resumeix en una frase que diuen en castellà, i que m'encanta: "que te quiten lo bailao".
La mort de qui ens estimem és una p*tada, sense dubte, però hem de mirar de veure les coses des d'un altre prisma: ens hem estimat, i això no s'ho endú ni la Sra. Mort!
Una abraçada.
En això "estic". Gràcies, Ferran.
Publica un comentari a l'entrada