dimarts, de gener 11, 2005

En la nit

El bol diu que frueix dolçament amb el fregadís
de la boca xerraire de Zenòfila. Sortós ell!
Tant de bo que posant els llavis damunt els meus llavis
sense respirar te'm beguessis la meva ànima.

Meleagre de Gàdara
(Trad. Maria Àngels Anglada)



Et recordo,
t’imagino,
et sé.


I no he pogut resistir invocar aquest poema.



1 comentari:

Eumolp ha dit...

Ben fet que hagis vingut, perquè em tornava boja
per tu, em febrejava el cor bleït per l'ànsia.

Safo