Ha estat un curiós estiu. Les temperatures càlides han sabut reservar-se d'una manera que resulta fins i tot ofensiva. Després d'un dilluns tocant els 30 graus la caiguda en picat ha estat apoteòsica i ara mateix gaudim ben just d'uns 14 graus que prometen conservar-nos amb tota seguretat pels segles dels segles. El resultat de tota aquesta bogeria no ha tardat a venir i aquí em teniu amb un refredat com feia temps no tenia. Ni banyera, ni inhalacions! Quina nit... Nas en clausura, gola obturada per una comporta de ferro i febre que els feia la claca. Dormir? Un somni no realitzat.
Amb els ulls migs tancats, amb el cap que recollia dins seu alguna festa tribal amb tota la parafernàlia corresponent, he decidit llevar-me. He acabat seient davant de la pantalla i com a mena de purgació -amb l'innocent pensament de què potser em trobi millor després del cafè i els analgèsics- deixo constància d'aquesta nit i estat que vilment s'han presentat sense haver-los convidat.
Ara, el meu únic pensament es centra en com fluir galdosament en aquest dia que ha seguit a la nit. Barallaré les possibles alternatives.
10 comentaris:
Medicina natural: llet calenta, mel i una ampolla de conyac. Només en casos de gran resistència dura més el refredat que l'ampolla. Oli en un llum, recepta d'àvia!
Estàs constipada?
Do!
Acudits a banda, dels consells anteiors només se'n salva la mel. La llet és sabut que fa augmentar les secrecions, el conyac (alcohol) és vasodilatador i propicia la pèrdua de calor.
Si anessis en cotxe i veiessis que s'encén una llum vermella, què faries? t'aturaries i miraries d'on ve el problema, o agafaries un martell i xafaries el llum? Doncs els analgèsics actuen com aquest martell, treuen el senyal d'alarma del cos però no són cap remei. El cos et diu que necessita repòs, no fer res, deixar-lo una setmaneta tranquil, àpats lleugers de fàcil digestió, brous depuratius, sucs etc. i molt de descans física i mental. Com es compagina això amb la vida estressant que duem? aaah...
Ara, si es tracta de tos persistent, tinc una tisana que fa miracles. Es fa amb ceba, romaní, figues seques, suc de llimona i molta mel. Aquests dos últims ingredients quan ja s'han bullit bé els altres amb bastant d'aigua.
Bé, i no sóc l'apotecari aquell de la tele! :P
Malament! Tinc aversió a la llet. No en prenc, sols unes "gotetes" al cafè i res més.
Constipada i amb una magnífica generositat viral. El cos -i la ment- em diuen ja fa temps que em prengui una mena de any sabàtic; l'únic que em puc permetre -i no sempre- són unes hores autistes. De totes maneres i sabent molt concretament les raons et puc dir Ramon que aquest ha estat -i encara ho és- un any dur. Ja en vindran de més relaxats.
suar suar i suar... i molt de liquid
per cert m'he trobat a en Ramon al blocdefotos.cat, una sorpresa hahaha
salutacions i que et milloris.
petons
Faig una mica tard. Segurament, amb tot el que t'han receptat la , ja deus està curada.
Salut!
RdM, el món és més petit del que ens pensem...ja saps, oi?
Hola Joan,
Ja veig que continues existint de forma reversible. I no pateixis, no fas tard. M'han obligat a agafar-me una setmana de baixa per culpa d'una bronquitis. Avui és el primer dia que em llevo amb ganes i em sento ser de nou persona. ;))
hola arsvirtualis...
pel comentari :
...."Veig que també ets dels que creuen que el destí no les sap jugar totes ell sol...
....que m'has deixat vaig pensar en tu, que ets una mestra d'elles i les vaig fer servir, amb coneixement.
Espero i desitjo que tot es vagi posant el seu lloc i que tinguis força energia per els reptes d'aquest nou curs.
...bé, quan practiquem evolucionem i això és una evidència, oi?
gracies i bona nit
aquí pots veure'n més http://picasaweb.google.com/romanidemata o clicant directament a l'enllaç de fotoseries
Hola RdM!
A poc a poc tot va posant-se en el seu lloc que li pertoca o li assignen.
Per cert, estic buscant noves fonts d'energia. Una abraçada.
Tens fotos precioses. Ja saps, en aquests casos hom se pregunta: és l'alumne o és el profe....??? ;-))
Publica un comentari a l'entrada