Fa un parell de dies vaig rebre la gravació del concert que vam fer el passat dumenge 7 de març. M'abellia compartir amb vosaltres una de les peces que més m'agraden d'aquest concert, per la seva forma musical i per la manera d'interpretar-la.
El compositor és el Kantor de l'esglèsia de Sant Pere, Dominik Süsteck, que en la tradició dels Kantors ompli no sols la seva feina d'assistir musicalment els oficis, sinó que compon, organitza seminaris i trobades europees d'orgue i realitza projectes musicals vocals i instrumentals dins del marc de música contemporània. El text el formen uns versos de Sant Joan de la Creu. Text i música es fonen transmitint una sensació molt íntima, personal.
La peça és per a tres veus: soprà, contralt i veus masculines diferenciades no per la tesitura sinó pel seu diferent timbre. Les veus conversen entre elles, intenten contestar l'única pregunta important per a elles i cerquen amb insistència la resposta: escoltant entre el silenci, remenant papers i més papers, esperant en un àmbit sense coordenades d'espai i de temps, mirant dins de la foscor... fins que s'adonen que estan soles i que aquesta solitud seva la trenca la remor d'unes passes que s'allunyen, abandonant-les.
El compositor és el Kantor de l'esglèsia de Sant Pere, Dominik Süsteck, que en la tradició dels Kantors ompli no sols la seva feina d'assistir musicalment els oficis, sinó que compon, organitza seminaris i trobades europees d'orgue i realitza projectes musicals vocals i instrumentals dins del marc de música contemporània. El text el formen uns versos de Sant Joan de la Creu. Text i música es fonen transmitint una sensació molt íntima, personal.
La peça és per a tres veus: soprà, contralt i veus masculines diferenciades no per la tesitura sinó pel seu diferent timbre. Les veus conversen entre elles, intenten contestar l'única pregunta important per a elles i cerquen amb insistència la resposta: escoltant entre el silenci, remenant papers i més papers, esperant en un àmbit sense coordenades d'espai i de temps, mirant dins de la foscor... fins que s'adonen que estan soles i que aquesta solitud seva la trenca la remor d'unes passes que s'allunyen, abandonant-les.
5 comentaris:
L'acabo d'escoltar.....sublim! i a més m'imaginava el recinte...el claustre...aigua corrent mansament..el cel blau....sublim interpretació! l'escoltaré més vegades....quin goig cantar així ( i ja sé que diré un tòpic) com els àngels! Veus que parlen entre elles ....gràcies per compartir aquest tast de felicitat!
Hola Elvira!
En la foto de l'entrada de sota pots veure el lloc on vam cantar; l'església de Sant Pere sempre la trobes així, sols hi ha cadires quan hi ha missa. És una parròquia on l'art i la música contemporanis tenen un lloc molt important.
M'he baixat la teva música :-)
Belles paraules, bella música.
Ben fet, Pere. Espero que t'agradi. :)
Eumolp, moltes gràcies. (Com veus practico la discreció)
Publica un comentari a l'entrada