No tindríeu per a mi una cel·la agradable d’aïllament?
Lectura i vi els porto jo...
Per cert, la clau me la podeu donar, m’agrada escapar-me de tant en tant.
Les meves hores autistes han après a ignorar-les...
Ja veig que hauré de refer la meva closca.
Per cert, la clau me la podeu donar, m’agrada escapar-me de tant en tant.
Les meves hores autistes han après a ignorar-les...
Ja veig que hauré de refer la meva closca.
2 comentaris:
Seria meravellós poder trobar-ne un com aquest que demanes, que de vegades és molt mal d'aconseguir i no és al nostre abast. Un lloc físic, un espai que sigui la nostra "particular parcel·la", on no hi hagi telefonades, ni timbres, ni renous que trenquin l'harmonia del nostre pensament, les imatges dels nostres somnis, la nostra veu interior.
Si un dia el trobes, arsvirtualis, ja em diràs quin camí prendre per arribar-hi. T'ho agrairé eternament!
Una besada.
Té la meva cambra, te l'ofereixo. Clau no n'hi ha, fa temps vaig abolir les portes. Si hi entres, seràs ben rebuda. Quan en surtis, enyorada.
Dins el mateix espai
Voltant de casa, de centres, de barri,
que miro i per on giro i rodo; anys i anys.
Us he creat en mig d'alegria i en mig de penes;
amb tantes circumstàcies, amb tants, tantes coses.
I t'has tornat sensació tot plegat, per a mi.
Konstandinos P. Kavafis (traducció de Carles Riba)
Publica un comentari a l'entrada