Mots

arsvirtualis

Sóc una dona a la recerca de mots, 

dels seus mots perduts.

Solitud

- silenciosa -

del gèlid abrig que m'embolcalla. 

Caliu

- fugitiu -

dels adormits dies viscuts. 

Quin mot serà el meu...

Desperta'm, Vent del Nord!
Acull-me dins del teu oblit...

Mira'm

Lentament la nebulosa t'envolta 

i

t'aïlla del meu record.

Sóc només un difuminat no res, 

sense espai, sense temps

cap sentit té l'existència.

Perquè és important!

Viatge Iniciàtic

Arnheim 2008 - (ego)

Viatge iniciàtic

Descoberta de tu,
de la ciutat al teu costat,
passejant, copsant els seu sorolls,
traginant amb la seva gent.
Ignorem.

Descoberta del silenci
de la nostra abraçada,
de l’aïllament del nostre bes,
del bescanvi promès en la distància.
Cerquem.

Descoberta de l' àmbit
ancestralment intuït,
de les sensacions reconegudes,
dels mots desgranats en el pensament,
que transpuen i cisellen la nostra pell.
Explorem.

La roda de la fortuna

Jeure en l'oblit

Watt - Dagebüll - Juliol 2010 (ego)

Havies oblidat aquest lloc. Avui has estat -de sobte- conscient del temps que ha passat des del darrer escrit com acte voluntari. La veritat és que no se't veia amb ganes de dir res que fos paraula escrita. Durant tot aquest temps t'has limitat ha deixar sols mots orals esperant que es perdessin, s'oblidessin.

Temps d'agitacions personals. A contrarellotge has hagut d'aprendre a deixar-les entrar dins teu; has sabut trobar una manera de conviure paral·lelament amb elles sense sotmetre't. Has après -en poc de temps- que patir per la por del comiat definitiu de persones estimades forma part de la història nostra que s'ha de viure. I has sabut sentir que sí, que la vida continua en el seu perteuum mobile irreversible, i aquell dolor de la pèrdua només és una pica clavada en la memòria.

What is Catalonia?

Per a què quedi clar...

Hiroshima

THE LITTLE GIRL

I come and stand at every door

but none can hear my silent tread.
I knock and yet remain unseen
for I am dead, for I am dead.

I'm only seven tho' I died
in Hiroshima long ago.
I'm seven now as I was then
when children die they do not grow.

My hair was scorched by swirling flame,
my eyes grew dim, my eyes grew blind.
Death came and turned my bones to dust,
and that was scattered by the wind.

I need no fruit, I need no rice,
I need no sweets or even bread.
I ask for nothing for myself,
for I am dead, for I am dead.

All that I ask is that for peace
you fight today, you fight today,
so that the children of the world
may live and grow and laugh and play.

Nazim Hikmet, 1956

Melodia

S O M M E R G E D I CH T

Sí, ja sé per entendre el poema que us vaig dedicar l'entrada anterior cal fer ús d'un traductor o saber alemany. Interessant és saber com sona una llengua, i respecte a l'alemany molta gent té prejudicis perquè el considera brusc, sec i poc -o no gens- melodiós. Per a mi és una llengua apassionant, sensible, amb la qual s'han escrit i cantat els "Lieder" més intensos i més arrelats al sentiment humà.

Deixeu-vos ara transportar per aquestes sensacions, en aquest cas dolces, amb la melodia i la veu d'un infant.

Poema d'estiu...

per a vosaltres...


Sommergedicht

Weißt du, wie der Sommer riecht?

Nach Birnen und nach Nelken,
nach Äpfeln und Vergissmeinnicht,
die in der Sonne welken,
nach heißem Sand und kühlem See
und nassen Badehosen,
nach Wasserball und Sonnencrem,
nach Straßenstaub und Rosen.

Weißt du, wie der Sommer schmeckt?

Nach gelben Aprikosen
und Walderdbeeren, halb versteckt
zwischen Gras und Moosen,
nach Himbeeren, Vanilleeis
und Eis aus Schokolade,
nach Sauerklee vom Wiesenrand
und Brauselimonade.

Weißt du, wie der Sommer klingt?

Nach einer Flötenweise,
die durch die Mittagsstille dringt,
ein Vogel zwitschert leise,
dumpf fällt ein Apfel in das Gras,
ein Wind rauscht in den Bäumen,
ein Kind lacht hell, dann schweigt es schnell
und möchte lieber träumen.

Ilse Kleberger (*1921, Postdam)

Evidència

Antoni Tàpies

Nosaltres decidim, som una nació

Avui toca...

amb vosaltres, clar

Sant Jordi

Uli Stein

Aquí la traducció:

Mare: Desitges un llibre per a Nadal? És una super-idea
Fill: Sí, la meva taula d' ordinador coixeja.

Ja disculpareu la meva “atemporalitat” i la meva irreverència.

Tanmateix us desitjo un dia molt bonic i ric en llibres de Sant Jordi... Per a llegir, eh!

Un instant

Capella Rothko, il·luminació de l'artista Michael Somoroff

Fa un parell de dies vaig rebre la gravació del concert que vam fer el passat dumenge 7 de març. M'abellia compartir amb vosaltres una de les peces que més m'agraden d'aquest concert, per la seva forma musical i per la manera d'interpretar-la.

El compositor és el Kantor de l'esglèsia de Sant Pere, Dominik Süsteck, que en la tradició dels Kantors ompli no sols la seva feina d'assistir musicalment els oficis, sinó que compon, organitza seminaris i trobades europees d'orgue i realitza projectes musicals vocals i instrumentals dins del marc de música contemporània. El text el formen uns versos de Sant Joan de la Creu. Text i música es fonen transmitint una sensació molt íntima, personal.

La peça és per a tres veus: soprà, contralt i veus masculines diferenciades no per la tesitura sinó pel seu diferent timbre. Les veus conversen entre elles, intenten contestar l'única pregunta important per a elles i cerquen amb insistència la resposta: escoltant entre el silenci, remenant papers i més papers, esperant en un àmbit sense coordenades d'espai i de temps, mirant dins de la foscor... fins que s'adonen que estan soles i que aquesta solitud seva la trenca la remor d'unes passes que s'allunyen, abandonant-les.

Wo hast du dich versteckt, Geliebter?

Espero que us agradi.

Missa est

Sank Peter, Colònia

Després d'una pausa voluntària, vaig decidir buscar a principis de setembre de l'any passat de nou un cor de cambra que puguessi omplir les meves espectatives. És complicat trobar un cor on els components tinguin estudis musicals sense que es dediquin de manera exclusiva professional a la música. Aquest aspecte és molt important perquè dóna una qualitat al conjunt necessària per a presentar obres de certa complexitat preparades en un temps determinat.

Des de gener ens reunim dues hores a la setmana un grup de gent amb les mateixes aspiracions i hem muntat un projecte vocal sota la direcció del Kantor de l'església de Sant Pere i que demà tindrà la seva première. Per a molts de nosaltres és un terreny nou perquè la nostra experiència en música dodecafònica vocal i “purament” contemporània es limita a tímids coquetejos.

Demà presentarem una missa i un motet, un conjunt litúrgic que amb els seus sons eteris ofereix tota una mística que acosta des de la seva dissonància un esperit gregorià primigèni a tot aquell que té la voluntat d'embolcallar-se entre sons purs i absoluts.

Per molts anys !!!

10 !!!

Un any més...

Frontal de Sta. Maria d’Avià, anònim, segle XIII

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Torna Nadal

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorim la guerra?

(Miquel Martí i Pol, Roda de Ter 1929-2003)


/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\


Es ist wieder Weihnachten

Der Baum weckt Töne auf und der Wind schreibt

Lichtlinien auf der Haut des Wassers.

Alles ist Geheimnis und heller Schein.

Weihnachten kehrt wieder und mit ihm auch die Frage

Werden wir den Frieden verkünden mit Worten,

während mit der Geste wir den Krieg födern?

(Miquel Martí i Pol, Roda de Ter 1929-2003)

Desitjo per vosaltres unes festes com vosaltres les desitgeu:
felices o en família, sanes o insanes
Comencem un any 2010 millor per tothom,
tret d'aquells que no ho mereixen.

Conversa

Vine, seiem i parlem, d'allò que et preocupa, que et fa sentir més del que voldries. Les darreres setmanes tens enganxada en el pensament una frase que vas llegir fa molt de temps. La dius perquè et crema en el més profund

-Els records fan la nostra vida més agradable, però és precisament allò que oblidem que la fa més soportable-

Ser llegir en el teu esguard que t'has passat els dies passejant-te per la casa de la memòria, per totes les seves estances, unes més lluminoses, altres més fosques, altres tancades en clau per sempre més. T'agradaria retornar a llocs antics, aquells que et van sensibilitzar a pensar i a viure. I reconeixes el sentit de tot plegat perquè ara saps que ha arribat el moment de preparar-te per acceptar la separació dels records, de deixar per a l'oblit, sense por, la tristesa i la impotència de les evidències que els han acompanyat.

per a Xavi

13 de novembre de 2009

Immensament tristos,
ho esperàvem,
però no pensàvem que arribés aquest dia.
Enyorem no saber-te amb nosaltres...

Kölle Alaaf

Com tots els anys,
l'11 de l'11
a les 11 i 11
comença oficialment
el temps de disbauxa...

Alaaf ! !

Retorn a Veere

Quatre hores d'autopista, pluja i una agitada Anvers ens separaven. Creuar la frontera i veure com la pluja restava darrera mentre al meu davant el dia anava perdent-se.

Ara que ja m'acostava vaig tenir por, de retrobar-te, de sentir-te. Vaig aparcar el cotxe i em vaig endinsar dins la foscor travessant les dunes fins arribar a la platja. Era difícil veure el mar, sols reflectat per una inmensa catifa negra ben al fons però més present que mai amb els seus cants esferïdors. En la nit podia reconèixer el paisatge estimat, sentir com els joncs s'oferien al joc del vent del nord ballant entre les dunes. Necessitava sentir les primeres fredors de la tardor, preguntar-me i justificar-me si havia estat una bona idea acceptar la teva invitació després dels anys de silenci tàcit, tot just ara quasi davant de la teva porta, tot sabent que no ens havíem pogut oblidar.

En un darrer sospir vaig recollir les forces que em restaven i vaig decidir que ja era hora d'arribar a casa.